Durant aquests dies, he tingut l’oportunitat d’assistir a diverses reunions amb famílies, les quals han estat molt enriquidores tant a nivell personal com professional. Aquestes trobades han servit per valorar l’evolució de l’alumnat al llarg del trimestre, compartir impressions sobre el seu procés d’aprenentatge i parlar sobre aspectes importants relacionats amb el seu benestar, el seu futur acadèmic i el seu desenvolupament personal.

A través d’aquestes reunions, he pogut observar de prop la importància de la comunicació entre l’escola i les famílies, així com el paper fonamental que té la tutora a l’hora de crear un clima de confiança, respecte i col·laboració.  A més, aquestes experiències m’han permès identificar diverses habilitats necessàries per exercir una bona coordinació, com ara la capacitat d’escoltar, comunicar-se de manera assertiva, gestionar emocions i adaptar el discurs segons cada situació i cada família. També he pogut entendre millor la importància del treball conjunt entre mestres i famílies per garantir un desenvolupament integral de l’alumnat, no només en l’àmbit acadèmic, sinó també emocional, social i personal.

En definitiva, considero que aquestes reunions han estat una experiència molt valuosa, ja que m’han ajudat a comprendre la gran importància de mantenir una relació propera i fluida amb les famílies per afavorir el benestar i el creixement dels alumnes.

Per aprofundir encara més en la meva estada de pràctiques i poder dur a terme una intervenció satisfactòria, he assistit a diverses reunions amb el personal docent i l’equip directiu del centre. Aquesta experiència m’ha permès conèixer de primera mà el funcionament intern del centre, així com els diferents mecanismes de coordinació i presa de decisions que s’hi desenvolupen.

He tingut l’oportunitat d’assistir a diferents tipus de reunions, entre les quals destaquen les reunions de claustre i les reunions de la COCOBE (Comissió de Convivència i Benestar), un espai destinat a coordinar actuacions relacionades amb el benestar emocional, la convivència escolar i l’atenció a les necessitats de l’alumnat.

Gràcies a la informació recollida en aquests espais de participació i reflexió, he pogut ampliar el meu coneixement sobre la realitat educativa del centre i complementar-lo amb els continguts teòrics treballats a les assignatures del màster. A més, tota aquesta informació ha estat molt valuosa a l’hora de dissenyar una intervenció ajustada a les necessitats detectades i coherent amb el context educatiu real.

Després de molts dies d’observació i seguiment dins l’aula, vaig fer un intercanvi d’informació amb la Maika, tutora de la classe i psicopedagoga del centre. Durant la conversa, hem pogut intercanviar diferents punts de vista sobre les dinàmiques de grup, el funcionament general de la classe i la relació entre els alumnes. També hem parlat sobre alguns perfils concrets d’alumnes que requereixen una atenció més directa, analitzant tant les seves necessitats com les estratègies que s’han anat aplicant al llarg del curs.

La Maika m’ha aportat la seva percepció i experiència acumulada durant tot l’any, fet que m’ha ajudat a entendre millor certes actituds, comportaments i situacions que es donen dins l’aula.

A més, durant aquests dies també han sorgit nous conflictes i situacions de convivència entre alguns alumnes del grup-classe. Això m’ha donat l’oportunitat d’observar de prop la manera com es gestionen aquestes situacions, tant per part del professorat com dels mateixos alumnes. He pogut fixar-me en les diferents formes d’intervenció, en les estratègies de mediació utilitzades i l’acompanyament utilitzat en la resolució dels conflictes.

A partir d’aquest procés d’observació, seguiment i intercanvi d’informació, considero que el següent pas és assistir a reunions de convivència amb el professorat, els tutors, l’equip directiu i l’orientadora del centre. Aquestes reunions em permetran conèixer més de prop els protocols d’actuació, les mesures educatives que s’apliquen davant determinades situacions i la coordinació existent entre els diferents professionals del centre ajudant al desenvolupament integral dels alumnes.

Hace unas semanas estuve observando distintas situaciones, pero finalmente decidí centrarme en una aula en concreto para la intervención. Un aula que está curricularmente adaptada dónde hay alumnos con situaciones complejas tanto a nivel emocional como académico. Durante esos días, me fijé en distintos aspectos como la organización del espacio, la distribución de los sitios, cómo interactúan entre ellos y con el profesorado, y las rutinas que siguen a lo largo de la mañana.

De todas las observaciones que fui recogiendo, hubo algo que me llamó especialmente la atención: la cantidad de conflictos que surgen en una sola mañana. Se dan bastantes conductas desafiantes, tanto entre los propios alumnos como en la relación con el profesorado, lo que hace que el clima del aula sea bastante intenso y complicado de gestionar.

Es por ello que a partir de aquí pensé me intervención.

A continuación adjunto una tabla resumen de lo que implica la intervención, teniendo en cuenta todo el proceso, materiales, personas implicadas, etc.

Mi intervención se basa en la observación del aula de manera sistemática, para poder identificar las necesidades del alumnado en su entorno natural, es decir en la clase. Mediante esta metodología, se pueden extraer pautas de comportamiento, dinámicas de interacción y de relación, problemas emocionales y de conducta, además de circunstancias asociadas a la atención a la diversidad. La observación ayuda a entender completamente la situación inicial, facilitando la definición del problema con similitud y en su contexto. A partir de aquí pasaríamos a la intervención, basada en la planificación de actividades so dinámicas de clase adaptadas a las necesidades del aula fomentando así, su diversidad.

Buenas!!

He realizado un análisis de necesidades a partir de la observación y pequeñas entrevistas. En este enlace describo el centro, las herramientas usadas y las necesidades en las que voy a intervenir.

https://canva.link/nwbay80g072lmnk

Con este máster se abre para mí una nueva puerta profesional: la posibilidad de trabajar como psicopedagoga, integrando mis conocimientos en Psicología con mi experiencia práctica como maestra de educación especial. Siento que este proceso supone un paso más en mi trayectoria, en la que desde 2022 he ido orientando mi práctica hacia la intervención en dificultades del lenguaje, la comunicación y el desarrollo.

Para la realización de mis prácticas he elegido el centro de desarrollo cognitivo Red Cenit. Se trata de un contexto diferente a las escuelas, lo que me permitirá ampliar mi mirada y comprender la intervención psicopedagógica desde un enfoque más clínico y especializado. Aunque todavía no conozco en detalle los casos con los que trabajaré, mi tutora me comentó que gran parte de la intervención estará relacionada con el TDAH. Este aspecto me resulta especialmente interesante, ya que la evidencia reciente muestra un claro infradiagnóstico en niñas, así como importantes repercusiones en su vida adulta (Hinshaw et al., 2022). Espero poder trabajar dentro de un equipo multidisciplinar, aprendiendo de otros profesionales y, al mismo tiempo, identificando qué puedo aportar desde la psicopedagogía. Creo que uno de los retos será encontrar mi lugar, no solo como estudiante, sino también como profesional y futura investigadora.

Desde la perspectiva psicopedagógica, me interesa especialmente observar cómo se evalúan las necesidades de los usuarios y cómo se diseñan las intervenciones. Me planteo como objetivo analizar si estas respuestas se ajustan realmente a las características individuales de cada persona, y cómo se integran los diferentes contextos en los que se desarrolla (familia, escuela, entorno social). A nivel personal, inicio este proceso siendo consciente de mis fortalezas, especialmente mi experiencia previa en educación especial y mi formación en psicología, pero también de mis limitaciones, sobre todo en lo relacionado con la intervención en contextos clínicos.

Hoy empiezo mi practicum como una oportunidad para seguir construyendo mi identidad profesional desde una posición reflexiva y crítica.

Bibliografía

Hinshaw, S. P., Nguyen, P. T., O’Grady, S. M., & Rosenthal, E. A. (2022). Annual Research Review: Attention‐deficit/hyperactivity disorder in girls and women: underrepresentation, longitudinal processes, and key directions. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 63(4), 484-496.